No són suposicions sobre el caràcter i l’educació.
En 30 minuts d’estudi obtindràs un mapa objectiu de com funciona el cervell i què cal desenvolupar concretament
Sembla que té TDAH. Sembla que és mandrós. Sembla que és cosa de l’edat i ja li passarà.
«Sembla» és una mala base per prendre decisions sobre el teu fill. Sobretot quan els problemes s’allarguen durant anys. El cervell no és simplement «mal caràcter» ni «educació»: té funcions concretes i cadascuna es pot mesurar.
«Ja no puc més»
Cada vespre: deures, crits, llàgrimes, negociacions. Ja no enteneu qui no escolta a qui.
«Em sembla que té TDAH»
«És massa actiu», «simplement no para atenció», «és el seu caràcter». Aquestes manifestacions poden tenir causes diferents.
«Els professors diuen que hi ha problemes»
Fa gairebé dos anys. Un especialista diu «sí, sembla que sí», un altre «ja li passarà». Ningú té xifres en què basar-se.
«Hi ha un diagnòstic, però no hi ha un programa»
Teniu l’informe a les mans. Però no hi diu què cal desenvolupar concretament, en quin ordre ni amb quin mètode.
«Està ansiós i dorm malament»
No s’adorm sol, té por, dona voltes als pensaments i al vespre esclata per qualsevol nimietat. No se’n coneix la causa i aneu a cegues.
«Sembla que tot va bé»
Però voleu saber-ho amb certesa. Abans de l’escola, abans de la càrrega, abans que apareguin problemes - com les analítiques que es fan no perquè estiguis malalt.
Cap d’aquests punts s’explica amb «mal caràcter» o «els pares no ho han fet prou bé». Darrere de cadascun hi ha fisiologia: com el cervell manté l’atenció, redueix la tensió i es recupera després de la càrrega.
Tot això es pot desglossar en funcions concretes. El mapeig ho mostra de manera objectiva - xifres, no sensacions.
Motius per venir i entendre què passa,
en lloc d’esperar que «ja li passi»
Gràcies! Hem rebut la teva sol·licitud!
Ups! S’ha produït un error en enviar el formulari.
Què obtens
Anàlisi del resultat
Trobada amb l’especialista: què es veu al mapa, què fer-hi i per on començar
Informe qEEG complet de més de 50 pàgines
Mapes de potència de cada ritme, puntuacions Z i mapes de connectivitat
Conclusió de l’especialista
Interpretació dels especialistes a partir de les dades del mapeig cerebral
Pla de correcció
Què desenvolupar, amb quin mètode i en quin ordre
Recomanacions per a l’escola
Càrrega, rutina, presentació del material i què demanar al professor
Punt de partida
Per veure la dinàmica en xifres al cap de 3-6 mesos
🎁 Regal
Sessió gratuïta de neurofeedback per a tothom qui es reserva i fa el mapeig.
Després de l’anàlisi, rebràs una sessió de prova basada en un informe real. Places limitades.
T’enviarem l’informe complet i anonimitzat d’un nen: més de 50 pàgines d’informe sobre el diagnòstic de les funcions del cervell i la psique, la conclusió de l’especialista, recomanacions per a l’escola sobre el desenvolupament i el protocol de neurofeedback.
Gràcies! Hem rebut la teva sol·licitud!
Ups! S’ha produït un error en enviar el formulari.
Per què un test senzill pot donar respostes imprecises
La psicodiagnosi clàssica és una eina important i l’utilitzem. Però té limitacions: no mesura directament l’activitat del cervell ni les seves connexions.
Bateria clàssica de proves
Mesura a partir del comportament i de les respostes
6-7 hores de proves, sovint en dues o tres visites
Al final de la primera hora, com a màxim, el nen es crema i el resultat reflecteix el cansament, no les capacitats
El mal humor, l’ansietat i no voler «passar la prova» distorsionen l’avaluació
El nen pot intentar agradar a l’adult o, al contrari, sabotejar la prova
La interpretació depèn de l’experiència de qui fa la prova
Respon a la pregunta «què ha fet el nen», però no «per què ho ha fet així»
Mapeig cerebral · qEEG
Mesura com funciona el cervell
20 minuts de registre: ulls tancats, ulls oberts i proves breus
El cervell no es cansa de «respondre»: l’aparell registra directament l’activitat elèctrica
La motivació no influeix en el registre del senyal
És impossible enganyar-lo: no cal esforçar-se i no hi ha respostes correctes
Les dades es processen amb un algoritme i es comparen amb la base normativa segons l’edat i el sexe
Mostra on és exactament el desajust i cap a on orientar la correcció
No és una opinió subjectiva de l’especialista, sinó 45 mapes cerebrals en tots els rangs del seu funcionament
No contraposem els mètodes. El mapeig aporta una base fisiològica objectiva sobre la qual es recolzen l’avaluació clínica i neuropsicològica. Els nostres especialistes observen el nen de manera integrativa - des de diferents perspectives - i construeixen una imatge coherent en lloc d’un conjunt d’opinions.
Exemples de funcions cerebrals que estudiem.
Comparem cadascuna amb la norma corresponent a l’edat, no amb les vostres sensacions ni amb el nen del costat.
Processament cognitiu32
memòria, raonament, resolució de problemes i presa de decisions
Concentració19
capacitat de mantenir el focus i no desviar-se de la tasca
Autoregulació68
com el cervell redueix l’ansietat, la tensió i la sobreexcitació
Creativitat71
si el cervell sap passar al descans després de la càrrega
Processament sensorial30
com tolera el soroll, la llum i el flux d’estímuls
Flexibilitat mental67
canvi entre tasques i cerca de solucions no convencionals
Flexibilitat mental: una capacitat amb què el nen viurà tota la vida
D’entre tots els indicadors del mapa, la flexibilitat mental és una de les habilitats més importants que mostra el mapeig cerebral.
És la capacitat de canviar de pla quan alguna cosa es torça. Acceptar una nova condició o regla. Afrontar amb calma un canvi d’escola, país, idioma, grup d’amics o feina. La flexibilitat mental és la base sobre la qual després es construeixen l’aprenentatge, la carrera i la capacitat d’autogestionar-se.
No és un tret de caràcter. És un paràmetre mesurable de l’activitat cerebral i es pot entrenar si sabem des de quin punt començar.
Alta flexibilitat
El nen s’adapta i continua endavant: un nou horari, una nova classe o una nova ciutat es converteixen en una tasca més, no en una catàstrofe.
Baixa flexibilitat
El nen es queda encallat i qualsevol canvi es converteix en una crisi per a ell i per a tota la família.
resistència a l’estrès
activació ansiosa
capacitat de recuperar-se
Accés a universitats exigents
Capacitat d’adaptar-se a una nova càrrega i format d’aprenentatge - el que diferencia els qui hi arriben dels qui arriben cremats a final de curs
Relacions i comunicació
Capacitat d’adaptar el pensament a l’interlocutor i a la situació: arribar a acords, escoltar i trobar un llenguatge comú dins l’equip
Projectes i negoci propi
El pensament emprenedor comença amb la capacitat de canviar de pla quan el primer no funciona
Lideratge i carrera internacional
Un país, un idioma o un equip nous: un cervell flexible s’adapta en lloc de quedar atrapat en l’estrès
Això és preparar el nen per a la realitat: no amb persuasió i converses motivacionals, sinó desenvolupant funcions concretes del cervell.
Descobreix quin és el punt de partida del teu fill i què cal desenvolupar primer
Cada ritme cerebral està relacionat amb un estat determinat. Mesurem la potència de cadascun a cada zona de l’escorça i també com les zones intercanvien senyals entre elles.
Interpretació
L’aparell proporciona les dades, extreu conclusions i redacta l’informe de l’especialista, que contrasta el mapa amb l’historial, les queixes i l’observació del nen.
Base normativa
Cada indicador es converteix en una puntuació Z - la desviació numèrica respecte de la norma de nens de la mateixa edat i sexe.
Connectoma i coherència
No mirem només zones aïllades, sinó també les connexions entre elles: com les àrees frontals, temporals i parietals intercanvien senyals. Les connexions excessives o debilitades expliquen allò que no es veu en els indicadors individuals.
Repòs i càrrega
El registre es fa amb els ulls tancats i oberts. Així veiem no una imatge estàtica, sinó com reacciona el cervell al canvi de condicions.
«Durant dos anys vam pensar<br>que era mandrós»
01 • Situació
Nen de 12 anys, escola privada, queixes per falta de concentració. Classes de 5 hores, conflictes diaris; la professora recomana exigir-li més.
02 • El mapeig va mostrar
Excés marcat d’activitat theta a les zones frontocentrals i una relació theta/beta desplaçada. És una fisiologia en què mantenir el focus resulta difícil fins i tot amb molta voluntat.
A més, una reactivitat alfa reduïda: el cervell canviava malament al mode de recuperació.
Així es veu l’excés de theta a les zones frontocentrals
Ritme alfa: amb ell s’observen la reactivitat i la recuperació
03 • Què vam fer
Protocol individual de neurofeedback, canvi del règim de càrrega i recomanacions a l’escola sobre la presentació del material
04 • Al cap de 2 mesos
El segon mapeig va mostrar un desplaçament dels indicadors d’atenció cap a la norma corresponent a l’edat.
50 minuts al dia per a les tasques en lloc de quatre hores
“
Durant dos anys vaig pensar que no s’hi esforçava. Va resultar que s’hi esforçava més que ningú; simplement el cervell es desconnectava al cap de set minuts i jo no ho sabia.
Cas anònim de la pràctica. Publicat amb el consentiment escrit de la família. El resultat d’un nen concret no garanteix el mateix resultat en un altre.
Mare del nen
fill de 12 anys
Menys suposicions: més informació objectiva sobre la salut del nen
Si sou una escola, una clínica o un especialista privat
Atendrem nens derivats per un especialista. L’informe es redacta com a document mèdic, amb la descripció de la metodologia, l’equipament i les condicions del registre. Si cal, comentem el cas directament amb el vostre especialista.
Si el nen no té cap diagnòstic, té sentit fer el mapeig?
Sí. Al mapeig no només hi venen nens amb un diagnòstic establert. El motiu pot ser dificultat per concentrar-se o aprendre, problemes de son, ansietat, cansament ràpid, dificultats d’adaptació o la sensació dels pares que al nen li costa més afrontar la càrrega habitual. L’estudi ajuda a veure les característiques funcionals del cervell i entendre si hi ha indicadors als quals cal prestar atenció.
El mapeig pot mostrar si el nen té TDAH, un trastorn d’ansietat o un altre problema?
El mapeig no estableix un diagnòstic per si sol. El qEEG mostra característiques de l’activitat elèctrica cerebral i ajuda l’especialista a identificar patrons funcionals objectius. Els resultats s’interpreten juntament amb l’historial del nen, les preocupacions dels pares i altres dades clíniques. Per això el procés diagnòstic inclou una consulta mèdica.
Què canviarà després del mapeig? Només rebré un informe o entendré què fer després?
No rebràs només mapes i xifres. L’especialista explicarà els resultats amb un llenguatge entenedor: què signifiquen per al teu fill, què convé observar i quins passos següents poden ser útils. Al final rebràs l’informe qEEG complet, la conclusió de l’especialista, el pla de correcció i recomanacions per a l’escola. Si està indicat el neurofeedback, els resultats del mapeig es poden utilitzar per seleccionar un protocol individual.
L’estudi és adequat per al meu fill si li costa estar tranquil molta estona, està ansiós o no li agraden els metges?
Per fer un qEEG, el nen no ha de resoldre tasques, respondre «correctament» ni passar per hores de proves. Durant l’estudi es registra l’activitat elèctrica del cervell amb els ulls oberts i tancats. Si dubtes que el teu fill pugui fer l’estudi, explica’ns-ho abans de la visita. T’explicarem amb antelació com funciona i com preparar-vos millor.
Com saber si realment ens convé reservar el mapeig?
Si fa temps que observes dificultats amb l’atenció, l’aprenentatge, l’autoregulació, el son, l’adaptació o la càrrega i vols entendre millor què hi ha al darrere, el mapeig pot ser una font d’informació objectiva. Si no estàs segur que l’estudi sigui adequat per al teu fill, escriu-nos i descriu breument la situació. L’especialista t’indicarà si té sentit començar amb un qEEG o si primer cal un altre tipus de diagnòstic.
I si els resultats estan dins de la norma?
Això també és un resultat. Obtindràs un punt de partida objectiu i podràs entendre si hi ha motius per buscar la causa de les dificultats precisament en el nivell de les funcions cerebrals estudiades o si convé avançar en una altra direcció. L’objectiu del mapeig no és necessàriament «trobar un problema», sinó obtenir dades en què basar les decisions següents.